CosmoCaixa Barcelona va acollir ahir una trobada de treball en comú per grups mixtos i d’exposició de resultats amb 320 alumnes de 3r d’ESO dels 5 instituts participants al programa “Joves, Ciència i Ètica”, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Aquesta iniciativa s’ha dedicat a analitzar l’impacte social, laboral, militar i fins i tot l’afectiu de la robòtica en el futur, aspectes englobats en l’anomenada ‘roboètica’.

Una de les principals conclusions dels alumnes és que s’haurien de crear certes lleis per limitar l’autonomia dels robots. Per exemple, en relació a la robòtica militar, els joves creuen que  els robots haurien de fer tasques de reconeixement i vigilància però mai d’atac directe. Igualment, consideren que haurien de tenir una autonomia per fer accions simples, però no quan hi hagi vides humanes implicades.  La idea bàsica que sostenen els joves és que la  societat hauria d’anar avançant cap a resoldre els conflictes d’una manera diferent de la guerra.

Pel que fa al món laboral, els alumnes han determinat quines són les  tasques que no han haurien de fer els robots: aquelles relacionades amb l’empatia humana, el talent o l’actitud.  D’altra banda, s’han identificat un seguit de riscos derivats de l’entrada dels robots en el món laboral,  com ara un possible augment de la passivitat i consumisme de la població, l’exclusió de la població menys formada o la necessitat de més formació. Al costat d’això hi ha uns evidents beneficis, com ara el fet que els robots farien feines feixugues i perilloses. Això hauria de permetre l’augment del temps lliure de la població per fer el que li agrada, i l’augment de la motivació per formar-se i estudiar.

També s’hi han analitzat les relacions afectives amb els robots. Aquí, i en relació a la cura de les persones, els joves creuen que cal establir una diferència entre la mena de tasques que poden dur a terme els robots  monitorització de constants vitals, higiene, companyia i entreteniment…) i les que no haurien de desenvolupar (decidir sobre la vida i mort, participar en l’educació moral, substituir els pares…). D’altra banda, les relacions robot-humà haurien de ser beneficioses, de manera que els humans han d’estar protegits físicament i emocionalment.

Finalment, pel que fa als límits de la Intel·ligència Artificial, els alumnes catalans creuen que no cal que un robot tingui sentiments, ja que per a això ja som nosaltres.  També defensen que cal limitar l’autonomia dels robots. Els 5 instituts participants han estat  el Princep de Viana, Sant Andreu, Zafra i Icària, de Barcelona, i l’Institut Can Puig de Sant Pere de Ribes.

Consultar conclusions.