El programa educatiu de foment de l’aprenentatge i les vocacions científiques en biotecnologia i genètica Amgen TransferCiència inicia aquest mes la seva sisena edició a Catalunya (curs 2024-2025). Un total de 15 joves investigadors (10 dones i 5 homes) realitzaran classes magistrals i tallers pràctics per 261 alumnes de 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat de 15 centres educatius d’arreu el territori. El programa, organitzat per la biotecnològica Amgen i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), vol millorar l’aprenentatge de les ciències, amb especial atenció en la biotecnologia i la genètica.
Amgen TransferCiència forma a investigadors i investigadores perquè plantegin a l’alumnat situacions d’aprenentatge que connectin amb contextos de la vida real, tal com contempla el currículum actual (Decret 175/2022), amb l’objecte de fomentar vocacions en biotecnologia i genètica. Els i les joves científiques proposen escenaris que connecten diferents blocs del currículum, com ara la cèl·lula, salut i malaltia, immunologia i genètica i evolució a l’ESO; i sabers de genètica, immunologia, biotecnologia i evolució a batxillerat, amb els seus camps de recerca. Així, a més d’ampliar i consolidar els seus coneixements en els àmbits de genètica i biotecnologia, l’alumna també rep una visió real de la ciència i la figura de l’investigador o investigadora.
A Catalunya, en aquesta sisena edició s’arriba per primera vegada a Blanes, Vilafant, Lloret de Mar i Sant Joan de les Abadesses, a la província de Girona; a Mollerussa, Bellcaire d’Urgell i Solsona, a Lleida; així com a Torelló, Prat de Lluçanès i Rubí a Barcelona. Aquests se sumen als centres ja participants en anteriors edicions, situats a Valls i l’Ametlla de Mar (Tarragona); Lleida capital; Barcelona capital i Vic (Barcelona).
Durant el curs 2024-2025, Amgen TransferCiència compta amb un equip de científic de 34 investigadors (el 76% dones), que cobrirà 35 centres escolars i més de vuit-cents alumnes de 28 localitats, 17 d’elles noves, de 5 comunitats autònomes: Catalunya, Madrid, València, Balears i Galícia. El programa posa especial èmfasi a combatre els estereotips de gènere relacionats amb la ciència, que apareixien ben aviat a l’escola (segons la revista científica Science, les nenes es comencen a considerar a si mateixes menys brillants que els nens a partir dels 6 anys).
En aquest sentit, a més de la participació majoritària d’investigadores (el 71% del personal investigador participant), cada curs s’impulsa una campanya de cartells titulada “Referents”, que divulga la figura d’una investigadora cèlebre. Els cartells es distribueixen en tots els centres escolars participants. En aquest curs, la protagonista és Judit Giró, enginyera biomèdica desenvolupadora del dispositiu The blue box, capaç de detectar de forma precoç el càncer de mama a partir d’una mostra d’orina.
Per tercer any consecutiu, s’hi inclou també un concurs de comunicació científica, Divulga en 2’, adreçat a l’alumnat dels centres participants. Aquesta iniciativa els proposa el repte d’explicar, en dos minuts màxim i a través d’un vídeo, un concepte après o els resultats de la recerca realitzada amb l’investigador/a de l’equip d’Amgen TransferCiència.
Viure la recerca a classe en primera persona
Els i les investigadores participants es desplacen als centres educatius on combinen sessions teòriques amb tallers experimentals per proposar investigacions en l’àmbit biotecnològic. Durant les sessions pràctiques i amb l’ajut de diferents kits s’amplien i consoliden els coneixements de l’alumnat en temes com ara la teràpia gènica contra el limfoma (càncer del sistema limfàtic) i les malalties de la visió que provoquen al ceguesa; la bioinformàtica; la relació entre genètica i malalties metabòliques com per exemple la diabetis, o infeccioses, com ara la SIDA i la COVID-19; la modificació genètica de proteïnes patològiques; l’ús d’editors gènics CRISPR per l’estudi del Parkinson; o la diagnosi de malalties òssies per PCR, entre d’altres àmbits. A més, les activitats al centre educatiu es complementen, en alguns casos, amb visites als centres de recerca dels i les científiques participants.
“La transferència de coneixements teòrics de forma dinàmica i el desenvolupament d’habilitats pràctiques de laboratori als tallers experimentals, són elements clau per a una comprensió sòlida del mètode científic i la consolidació de futures vocacions”, explica Helena Isla, investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que participa per tercer cop a Amgen TransferCiència i que protagonitzarà una sessió teòrica i un taller sobre teràpies gèniques per revertir malalties visuals greus al Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar (Girona). En la seva opinió, “el programa contribueix activament en la formació de futur talent científic en un entorn acadèmic àgil i innovador”.
A continuació trobareu 7 exemples d’activitats del programa Amgen TransferCiència que estaran disponibles per a cobertura mediàtica als centres escolars el dia de la seva realització a diferents localitzacions arreu Catalunya:
Maite Caus, investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida) Estudi de malalties renals. INS Ermengol IV (Bellcaire d’Urgell, Lleida), 24 i 31 de gener.
La investigadora exposarà la relació entre la genètica i malalties metabòliques com ara la diabetis, explicant també la seva recerca en l’àmbit de les malalties renals. Proposarà, en el context d’aquestes patologies una pràctica en què, amb l’estudi dels fenotips i d’una electroforesi, l’alumnat podrà determinar si un pacient, que tingui antecedents familiars de la malaltia, la pot patir o no.
Juan Miguel Díaz, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida). Investigació biomèdica sobre malalties òssies i minerals i diagnòstic d’una malaltia hereditària mitjançant PCR. INS Terres de Ponent (Mollerussa, Lleida), 20 de gener i 3 de febrer.
L’investigador mostrarà la seva recerca en l’estudi de malalties en humans a partir de models animals: com es realitza a nivell tècnic i com funciona des que sorgeix una pregunta fins que es desenvolupa un fàrmac. A la pràctica, s’aprofundirà en les malalties òssies hereditàries associades a mutacions de gens i com es poden diagnosticar mitjançant una PCR.
Genís Campoy, investigador de la Universitat de Barcelona (UB). Malalties degeneratives i CRISPR. INS Cirvianum (Torelló, Barcelona), 24 de gener.
L’investigador explicarà com l’ADN passa a ARN i després es sintetitzen les proteïnes, així com conceptes com ara els gens, els cromosomes i les lleis de Mendel, per acabar, explicant la tècnica de CRISPR i com podria utilitzar-se en l’estudi del Parkinson. Al taller pràctic l’alumnat determinarà si un grup de pacients poden ser portadors de determinades malalties (segons els antecedents familiars), plantejant l’ús de CRISPR per tal d’eliminar aquesta mutació en els pacients.
Helena Isla, investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Técnicas de edición genética aplicadas a la investigación. Col·legi Immaculada Concepció (Lloret de Mar, Girona), 31 de gener.
La investigadora, del grup d’oftalmologia del VHIR, parlarà a l’alumnat sobre les teràpies cel·lulars i les teràpies gèniques per revertir malalties visuals que degraden la visió i acaben provocant la ceguesa. Al taller pràctic es podrà experimentar amb diferents tècniques que utilitza al seu dia a dia, com la PCR, la seqüenciació i l’edició genètica.
Amaya Blanco, investigadora d’IrsiCaixa. Enfrontant als invisibles en l’era de COVID i VIH. INS Pau Claris (Barcelona), març.
Blanco dissertarà sobre el VIH i la COVID-19, les seves àrees de recerca; a banda de la seva farmacologia i connexió amb la genètica. També abordarà la importància de les proteïnes com els anticossos i els antígens en el VIH i la COVID-19, la seva estructura i el seu ús per a la diagnosi. Al taller pràctic s’utilitzarà un kit ELISA per il·lustrar les interaccions antigen-anticòs.
Clara Ontañón, investigadora del Centre de Recerca en Genòmica Agrícola (CRAG). Les plantes emmalalteixen? INS La Serreta (Rubí, Barcelona), març.
Es parlarà a l’alumnat sobre plantes, estrès abiòtic i biòtic, malalties i patògens vegetals, vectors de transmissió de virus de plantes i sistemes de detecció de virus a l’hoste. La investigadora guiarà l’alumnat en el reconeixement de símptomes en plantes infectades de virus i els mostrarà com fer agroinfiltracions en plantes, tècnica que permet introduir bacteris, per al seu cultiu, en les fulles de les plantes per trobar vectors virals amb els quals s’estudien proteïnes víriques.
Inés María Garcia, investigadora de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Identificació de CRISPR-Cas9 com a mecanisme de modificació de l’ADN. INS La Candelera (L’Ametlla de Mar, Tarragona), 4 d’abril.
Es plantejarà a l’alumnat la possibilitat de curar malalties a partir de la modificació genètica de proteïnes patològiques, tot formulant una hipòtesi i predint com seria el resultat “correcte”. Després del taller pràctic, on es comprovaran els resultats de l’aplicació de CRISPR a través d’una electroforesi, la investigadora proposarà una discussió sobre la utilitat de CRISPR en el tractament de malalties.
Anna Oncins, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG). El càncer i la teràpia gènica. Escorial Vic (Vic, Barcelona), maig.
En la sessió magistral, Oncins parlarà sobre el càncer, concretament el limfoma, el seu camp d’estudi. Posteriorment, es realitzarà un taller pràctic sobre bioinformàtica que permetrà a l’alumnat dissenyar molècules ARN guies per aplicar la tècnica d’edició genètica CRISPR. Al taller pràctic, comprovaran, a partir d’una electroforesi, si CRISPR ha funcionat, eliminant el gen que es sobreexpressa (ciclina) i causa la malaltia.