Els propers dimecres 24 i dijous 25 d’abril (Espai Movistar Mobile World Centre i Parc Científic de Barcelona, respectivament) i divendres 26 d’abril al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, 50 joves catalans de 16 a 19 anys participaran al Parlament Científic Jove, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi). Durant 3 dies, en un exercici combinat d’accés al coneixement científic i al funcionament de les institucions democràtiques, els nois i noies, i un grup de joves científics, debatran, discutiran i, finalment, decidiran, sobre 5 grans temes científics d’àmplia transcendència per al futur de l’ésser humà, de la mateixa forma que ho fan les diputades i els diputats membres del Parlament de Catalunya.
L’estructura de funcionament de Parlament Científic Jove, que compta en aquesta edició amb el suport de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i de la Fundació Banc Sabadell, reprodueix la dinàmica parlamentària amb comitès, propostes, discursos, debats, votacions i resolucions finals. Els 50 joves catalans, dels quals el 71% són noies, pertanyen a 14 escoles i instituts d’arreu el país i han passat per un període previ de preparació amb els seus professors.
Dividits en 5 grups (comitès), integrats per 10 alumnes de diferents centres, tots ells iniciaran dimecres 24 i dijous 25 d’abril (Espai Movistar Mobile World Centre i Parc Científic de Barcelona, respectivament), a jornada completa, una sèrie de sessions de pluja d’idees, dinàmica de treball en grup, xerrada amb experts, discussió, redacció de resolucions per temes i preparació de l’assemblea general, que serà el punt culminant de la iniciativa, divendres 26 d’abril al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB.
Debatre i conèixer l’actualitat científica
Els 5 temes per a debatre-hi, cadascun d’ells coordinat per un científic rellevant en la matèria, són:
- El cervell humà. Com funciona el nostre cervell? Realment podem imitar el cervell i el pensament? Serem capaços d’entendre i curar malalties neurològiques? Expert: Bernabé Robles, cap dels Serveis de Neurologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.
- Viure i menjar sa, però com? Els aliments orgànics estan de moda. Però què vol dir això? Estem millor si no mengem carn o productes d’origen animal? Els aliments transgènics són perillosos per a la nostra salut? Experta: Carme Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona (UB).
- La reproducció canviant de la humanitat. La fertilització in vitro ha esdevingut una pràctica comuna. Avui vivim la vitrificació per raó social en aquest àmbit. Pot l’ésser humà manipular la seva pròpia reproducció? Experta: Diana Guerra, doctora en Psicologia, investigadora de l’Instituto Valenciano de Infertilidad (IVI).
- L’optimització de l’ésser humà. Com serem dins de 20 anys? Augmentaran les nostres habilitats gràcies a implants, drogues o altres mitjans tècnics? Expert: Salvador Macip, doctor en Genètica Molecular, investigador de la University of Leicester (Regne Unit).
- Imitant la natura. La imitació de la natura a través d’un sistema modular. D’això tracta la biologia sintètica. Els científics cerquen nous medicaments i nous ingredients farmacèutics que imiten el funcionament biològic. Experta: María José Fàbrega, doctora en Biologia Molecular, investigadora del Grup de Biologia Sintètica Translacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Cada comitè d’alumnes disposa d’un cap (un universitari amb experiència real en participació a parlaments joves), que exercirà de moderador i conductor dels debats. Als comitès, els estudiants discuteixen i debaten el seu tema particular, el qual coneixen i han treballat prèviament a l’escola.
Després d’una primera fase de debat, cada comitè rep el seu expert, qui dona una visió general del tema tractat, i amb qui es fa un torn de preguntes perquè els estudiants aclareixin aspectes i presentin punts de vista.
Finalment, amb l’ajuda del cap de comitè, es redacta una resolució basada en les seves discussions i la trobada amb l’expert. Abans de la conclusió de la jornada, tots els membres dels comitès reben les 5 resolucions per conèixer-les amb temps i poder-les debatre a l’assemblea general.
L’assemblea general, el punt culminant
Divendres 26 de d’abril (a partir de les 9.00 hores), tots els estudiants es reuneixen al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, a l’assemblea general del Parlament Científic Jove, consistent en la lectura, defensa, atac i debat de les 5 resolucions, que seran finalment votades per tots els participants.
Cada comitè haurà nomenat un estudiant que presenta la resolució, que passa a ser debatuda seguint un procediment directament basat en el parlamentari. Amb una durada aproximada de 40 a 45 minuts per debat, la sistemàtica inclou: discurs de defensa (3 min.), discurs de resposta (3 min.); debat obert (25-30 min., els membres d’altres comitès poden preguntar i comentar sobre la resolució que s’hi està discutint); discurs de cloenda (3 min.); i votacions (3 min.). Després d’aquestes fases, els estudiants voten perquè la resolució passi o no. Cada estudiant pot votar a favor, en contra o abstenir-se.
Els estudiants s’han de formar una opinió, ja que els vots d’abstenció poden ser interpretats com una falta de respecte envers el treball dels altres comitès. Els vots es compten i per la majoria de vot es decideix si la resolució s’aprova o no. Els estudiants han de entendre que, encara que una resolució no s’aprovi, no vol dir que aquesta sigui una resolució dolenta. A vegades una resolució no aprovada és senzillament un signe de creativitat i coratge per suggerir noves idees que poden crear controvèrsia.
El Parlament Científic Jove serà inaugurat oficialment (9.30 hores, Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, C/ Casanova, 143, Barcelona) per l’Il·lustre Sr. Joan García, secretari tercer de la Mesa del Parlament de Catalunya i membre del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), entitat d’assessorament científic i tecnològic del Parlament de Catalunya, entitat a què lliuraran les resolucions aprovades a l’esdeveniment.