Quasi la meitat de les 472 investigadores i tecnòlogues que participen aquest any al programa #100tífiques, amb què la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Barcelona Institute of Science and Tecnology (BIST), en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat, impulsen la posada en valor en l’àmbit educatiu de la tasca de les dones científiques, han assistit aquest matí a la Trobada de #100tífiques 2022 celebrada al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
“La iniciativa #100tífiques contribueix a fer créixer fins al 50% la participació de les dones en la pedrera del talent científic del país i, alhora, configura un espai d’interacció, xarxa i col·laboració entre investigadores públiques i privades, que reforça el seu lideratge i carrera professional”, ha dit durant l’acte Susaina Figuera, cap de Projectes d’Innovació de la FCRI, tot recordant que, actualment, el nombre de científiques en posicions de lideratge és només d’un 20%, una situació que cal revertir.
“Treballar per incrementar la visibilitat i el reconeixement de les investigadores no és només una qüestió d’equitat de gènere i de justícia social. Més dones en posicions de lideratge científic faran la ciència més diversa i més rica, perquè visions diferents donen resultats diferents i responen millor als reptes globals de la societat”, ha afegit Núria Bayó Puxan, directora de programes del BIST.
Per això, el programa #100tífiques vol no només apropar la ciència a l’escola, organitzant xerrades sobre recerca en escoles i institut de tot Catalunya — l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència—, sinó sobretot crear referents femenins que puguin inspirar moltes nenes a emprendre carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i, en general, a la formació d’uns ciutadans més conscients de l’aportació de la ciència a la societat i del paper de les dones en el seu impuls.
La Trobada celebrada avui ha servit per revisar i debatre algunes de les barreres que encara limiten el reconeixement de la contribució femenina a la ciència i d’altres àmbits socials, i els estereotips de gènere que encara cal superar. La professora Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona, ha parlat, en la seva conferència titulada “Gènere i llengua”, dels límits del llenguatge “inclusiu” i de com centrar-nos en transformar la llengua en girs i desdoblaments que no li són propis pot fer que ens oblidem del realment important, que és transformar la realitat. “L’important no és com es diuen les coses, sinó qui les diu i qui escolta”, ha platejat la professora a les científiques.
En el debat moderat per la periodista Núria Jar, la professora de la UPC i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia Núria Salan i l’empresària (Fibracat TV) i activista social Meritxell Bautista han exposat quines dificultats afronten les dones perquè es reconegui el seu treball en entorns tradicionalment masculinitzats i han fet propostes d’accions col·lectives i individuals per superar-les. I, finalment, cinc membres de la tripulació de la missió Hypatia I (Carla Conejo, Ariadna Farrés, Laia Ribas, Núria Jar i Anna Bach) han explicat per què van decidir impulsar aquesta expedició exclusivament femenina, formada per investigadores i divulgadores científiques catalanes, a la Mars Desert Research Station (MDRS), a Utah (EUA), que reprodueix les condicions d’una hipotètica estació de recerca al planeta Mart.
L’acte l’han obert les intervencions del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Garcia, del president del BIST, Andreu Mas-Colell, del Conseller d’Educació, Josep González-Cambray, i de la Consellera de Recerca i Universitats i presidenta de la FCRI, Gemma Geis, que han refermat el compromís de les institucions que representen en la promoció del talent femení en tots els àmbits. Els representants institucionals han valorat especialment que la iniciativa #100tífiques contribueixi de forma efectiva a posar en valor la ciència feta per dones davant la comunitat escolar, d’on han de sortir les dones i els homes que lideraran la ciència del futur.
De les 115 investigadores i 103 escoles que van participar en la primera edició de #100tífiques (2019), hem passat a més de 450 científiques i tecnòlogues i més de 400 escoles tant en l’edició de 2021 (que va ser exclusivament online) com en aquesta de 2022. Aquest creixement ha permès multiplicar també per cinc l’impacte social del programa, i si el 2019 les xerrades de #100tífiques van arribar a 6.500 nenes i nens, el 2021 l’audiència va superar els 34.000 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO, una xifra que es preveu que en l’edició d’enguany superi els 40.000 nenes i nens participants.
