La recerca científica a Catalunya viu un punt d’inflexió marcat per un nou marc legislatiu favorable (Llei de la ciència de Catalunya) i la progressiva recuperació del ritme de les inversions, que la situen avui en el camí del creixement, la millora de la competitivitat i el manteniment de l’excel·lència en el panorama europeu.
Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe L’Estat de la Ciència a Catalunya 2023. Coordinat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i realitzat per cinc experts independents dels àmbits de les universitats, els centres de recerca, l’empresa, l’impacte socioeconòmic i la internacionalització, i amb la col·laboració de 32 entitats, l’informe ha estat presentat avui a Barcelona pel conseller de Recerca i Universitats i president de l’FCRI, Joaquim Nadal i Farreras.
La publicació, que s’edita cada dos anys, va veure la llum per primer cop el 2021. Aquest segon informe ha comptat amb l’autoria del secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), de Josep M. Vilalta (capítol d’Universitats); el president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER) i director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Josep Samitier (centres de recerca); la cap d’Innovació i Desenvolupament de Negoci del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Mariona Sanz (capítol d’empresa); la directora de Recerca de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS); Paula Adam Bernad (impacte social); i la directora d’Anàlisi Estratègica i Relacions Internacionals de Biocat, Montse Daban (àmbit d’internacionalització).
El conseller Nadal ha destacat que l’informe dibuixa per a la ciència catalana “un marc transicional del que es desprenen dades positives, signes clars de recuperació i indicis tangibles de passes endavant significatives, que han de dur el conjunt de la despesa de Catalunya en R+D+I a nivells i estàndards europeus pel que fa al percentatge de PIB invertit”. El titular de Recerca i Universitats ha incidit en el fet que “la millora del finançament ja iniciada, el perfeccionament de la col·laboració, la coordinació i la complementarietat entre les universitats i els centres de recerca, també en curs d’implementar-se, la flexibilització i el rejoveniment de les plantilles com un designi estratègic de les polítiques governamentals, han de permetre superar definitivament el risc de la compartimentació”.
L’informe assenyala que les universitats catalanes mostren un alt grau d’internacionalització pel que fa a la participació en projectes europeus com a la captació de fons competitius, tant si la comparem amb les universitats i comunitats autònomes de l’Estat espanyol com a escala europea. Actualment, contribueixen a la producció científica catalana amb dues terceres parts de les publicacions que es generen. El Pla de Doctorats Industrials del Govern, per la seva banda, es consolida com una eina potent en la intersecció entre recerca, formació de capital altament qualificat i innovació a les universitats.
Quant als centres de recerca, el treball revela que les institucions públiques i privades sense ànim de lucredelsistema català d’R+D són altament eficients en la captació de recursos competitius. En aquest àmbit, els indicadors de producció de coneixement, publicacions i patents situen Catalunya en una posició capdavantera a escala estatal i amb una elevada capacitat de col·laboració internacional. En el capítol de la recerca privada, la recuperació de la capacitat d’inversió en R+D de les empreses catalanes ha contribuït aposicionar Catalunya com a regió innovadora forta en el rànquing europeu RIS2023. Es denota, igualment, que les empreses catalanes estan incorporant a la innovació tradicional col·laborativa nous models d’innovació aportats per startups.
L’edició de 2023 de l’informe amplia la caracterització de la cadena de valor de la recerca a Catalunya definint les bases d’un model d’anàlisi de l’impacte de la recerca a Catalunya i presentant també una selecció de bones pràctiques en aquest àmbit. Aquests paràmetres permetran contribuir a una millor mesura de l’impacte o canvis sobre les persones, les societats i el planeta derivades de la investigació científica. Aquest treball, igualment, analitza la internacionalització de la recerca catalana i el disseny de polítiques que promouen la internacionalització del país.
Segons el director general de l’FCRI, Jordi Mas i Castellà, l’informe reflecteix i analitza “les actuals mesures i actuacions adreçades a augmentar la inversió pública en recerca i innovació i les de foment de la inversió privada”, així com “les polítiques públiques per a promoure la captació i retenció de talent, la igualtat de gènere i la col·laboració entre agents del sistema, la connexió pública i privada i la transferència de coneixement”.
