La complexa gestió de la propietat i custòdia dels llocs sagrats indígenes prehispànics i la salvaguarda del seus valors identitaris, seran els eixos temàtics del novè diàleg científic Frontiers of Science and Technology in Society del Barcelona Knowledge Hubde l’Academia Europaea (AE-BKH), que tindrà lloc el proper dimecres 5 de març a la RACAB, de 18.00 a 19.30 h. Amb el títol Whose Land is Sacred? Past, Present, and Future of Pre-Hispanic Heritage, el debat comptarà amb dues especialistes en el patrimoni i cultura de l’Amèrica Prehispànica: Kirsten Mahlke professora de Teoria Cultural al Departament de Literatura, Art i Estudis de Mitjans de la Universitat de Konstanz (Alemanya), i Kathrin Golda-Pongratz, professora del Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El periodista i col·laborador de televisió Xavier Pérez, moderarà l’acte.
El simbolisme sociocultural i identitari que envolta els llocs sagrats del patrimoni prehispànic resulta essencial per a les cosmologies i històries indígenes, particularment al món andí i específicament al Perú, on es coneixen com a huaques (temples o formacions naturals imbuïdes de significat espiritual). En l’època prehispànica, aquests indrets eren vitals, servint com a espais sagrats per als rituals religiosos, l’autoritat política i la continuïtat cultural. Amb l’arribada dels colonitzadors espanyols el segle XVI, molts van ser dessacralitzats, destruïts o reutilitzats en llocs cristians. L’administració colonial va imposar lleis de propietat europees que ignoraven la territorialitat indígena, cosa que va provocar la despossessió de les terres natives i la pèrdua de la custòdia tradicional d’aquests llocs anteriorment sagrats.
Avui, les huaques es troben legalment en un espai incert entre el patrimoni cultural i la terra en disputa. Moltes estan oficialment protegides com a jaciments arqueològics sota les lleis del patrimoni nacional, però moltes altres estan amenaçades per l’expansió urbana, el saqueig i els esforços de conservació inadequats. Les comunitats indígenes i locals sovint reclamen un dret cultural i espiritual sobre aquests espais, però les autoritats estatals sovint en tenen la propietat legal i controlen l’accés.
El diàleg entre Kirsten Mahlke i Kathrin Golda-Pongratz analitzarà la tensió ètica i política derivada de tot això i les diferents alternatives sobre qui hauria de gestionar i salvaguardar aquests lloc sagrats: l’estat?, les comunitats locals? o, fins i tot, organitzacions internacionals com ara la UNESCO? També s’hi abordaran d’altres aspectes com ara la necessitat o no d’aplicar una gestió patrimonial descolonitzadora, la restitució d’aquests espais o la possibilitat de reclamar-los per part de les comunitats indígenes.
Kirsten Mahlke és professora de Teoria Cultural al Departament de Literatura, Art i Estudis de Mitjans de la Universitat de Konstanz (Alemanya) des de 2011. Actualment és codirectora del programa de postgrau “Europa després de l’eurocentrisme”. Els seus camps de recerca són les cròniques europees i indígenes del primer període colonial a Hispanoamèrica.
Kathrin Golda-Pongratz és arquitecta, urbanista, professora del Departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i vicedegana de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC). La seva recerca se centra en la memòria urbana, les cultures urbanes i l’espai públic, l’urbanisme hispanoamericà, la urbanització postcolonial, i l’urbanisme no formal.
