La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) ha presentat l’informe Desinformació a les xarxes socials: Què és i com identificar-la, disponible en obert a la seva plataforma de coneixement i continguts digitals R+D+I en línia Compàs. El seu contingut introdueix el lector en el concepte de desinformació, per tal de familiaritzar-lo amb els 10 principals tipus d’infoxicació que acostumem a trobar avui en les xarxes socials i donar-li eines per a combatre-les.

L’informe, generat en un primer moment com una eina d’ús pràctic per al professorat d’ensenyament secundari, dins del marc del projecte MediaLiteracy, finançat per la Comissió Europea, s’obre ara al conjunt de la ciutadania, i molt especialment a als comunicadors i divulgadors i totes aquelles persones interessades a prendre consciència de l’existència i les formes de transmissió de les notícies falses o enganyoses en un entorn tan incert com les xarxes socials.

La desinformació, la informació errònia i la mala informació, no són fenòmens recents, tot i que en els darrers anys han experimentat una viralitat i un impacte social que preocupen els poders públics i la societat. La desinformació, que ha estat una constant en la propaganda política durant la Segona Guerra Mundial i altres conflictes, ha viscut una expansió a partir del Brexit i les eleccions dels EUA de 2016. Però també s’ha accelerat notablement a partir d’esdeveniments globals posteriors, com la pandèmia de la COVID-19 a partir de 2020 i les diverses cites electorals dels darrers anys.

Les dades disponibles no conviden a l’optimisme. Ja a la fi de 2017, la consultora Gartner, en el seu informe sobre tendències tecnològiques per al 2018, preveia que el 2022, consumirem més informació falsa que verídica. Un informe més recent subratlla que el 2020, un total de 81 països van emprar les xarxes socials per estendre desinformació sobre política, una xifra que representa un creixement important respecte l’any anterior, on aquesta activitat de cyber troop es va identificar a 70 països.

Eines contra la infoxicació massiva

La persistència de l’entorn pandèmic, i l’elevada dependència ciutadana de xarxes socials i apps de missatgeria massives, ha fet que enquestes molt diverses mostrin, percentatges socials alts, fregant o superiors al 50% segons països, de persones que es consideren seriosament afectades per les notícies falses i, en especial per les relacionades amb la COVId-19.

La desconfiança s’estén de les xarxes socials a Internet, on els percentatge de ciutadans que desconfien de la veracitat de la informació que hi troben via web és encara més elevat. Paradoxalment, l’ús dels mitjans web i xarxes socials per a informar-se, s’ha generalitzat en detriment de la televisió i els mitjans tradicionals, configurant un bucle socioinformatiu de difícil gestió.

L’informe de l’FCRI incideix en tots aquests aspectes, tot mostrant eines, no tan sols per els i les periodistes i divulgadors, sinó també pels acadèmics, els legisladors i lectors en general, per a formar noves generacions preparades per enfrontar-se a les notícies falses i ensenyar l’actual població a saber distingir informació d’opinió, discernir sobre la fiabilitat de les diverses fonts que emeten informació i protegir-se millor front a la infoxicació massiva.

Descarregueu l’informe aquí.