L’origen de la violència centrarà la Disputatio de Barcelona 2023, debat acadèmic anual organitzat pel Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea (AE-BKH) i l’Ajuntament, que es celebrarà dilluns 13 de novembre (18.00 h, Saló de Cròniques, Ajuntament de Barcelona) i serà presidit pel Tinent d’Alcalde Jordi Valls. L’antropòleg cultural franco-americà Scott Atram, de la Universitat de Michigan (EUA), i la paleoantropòloga argentina, Marta Mirazón Lahr, de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), descobridora del jaciment de Nataruk, a Kenya -amb les primeres restes òssies prehistòriques amb signes de violència entre humans fa 10.000 anys- debatran sobre l’origen del fenomen a partir de la interrelació de les perspectives evolutiva, genètica, ambiental, social i neurobiològica. Òscar Vilarroya, director d’Investigació al departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i del grup de recerca “Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva” (URNC), de la mateixa universitat, moderarà l’acte.
Els orígens de la violència humana, complexos i polifacètics, han estat un tema de considerable debat i estudi en diverses disciplines acadèmiques, des de la psicologia i la sociologia fins a l’antropologia i la biologia. Si bé la nostra història evolutiva pot haver afavorit individus amb capacitat de violència, el món modern, tot i la pervivència de sagnants guerres, intenta prioritzar la resolució pacífica de conflictes. Comprendre les arrels de la violència ens pot ajudar a desenvolupar estratègies per prevenir-la i abordar-la, avançant cap a una societat més pacífica i harmònica.
La combinació de les idees de Scott Atran, i les de Marta Mirazón Lahr, amb les troballes del lloc de Nataruk, permeten una comprensió més holística dels orígens de la violència humana. La investigació d’Atran destaca els factors motivacionals contemporanis darrera de la violència, emfasitzant la identitat de grup i les narratives culturals, mentre que el treball de Lahr proporciona informació sobre els fonaments evolutius de la violència a través de la lent de l’evolució humana. El lloc de Nataruk, d’altra banda, amb restes òssies amb signes clars de trauma, inclosos ossos trencats i eines de pedra incrustades, proporciona proves tangibles de violència antiga, connectant idees modernes de comportament amb realitats històriques.
Scott Atran (1952), antropòleg cultural francès-estatunidenc, és director emèrit de recerca en antropologia al Centre Nacional de la Recerca Científica de París, professor de Recerca a la Universitat de Michigan (EUA) i cofundador d’ARTIS International i del Centre per a la Resolució de Conflictes Intractables de la Universitat d’Oxford (Regne Unit). Ha investigat sobre terrorisme, violència, religió, gestió ambiental indígena i els fonaments transculturals de la classificació biològica; fent treball de camp amb terroristes, fonamentalistes islàmics i líders polítics i pobles nadius americans.
Marta Mirazón Lahr (1965), de nacionalitat argentina, es va graduar en Biologia a la Universitat de São Paulo (Brasil). És doctora en Antropologia Biològica per la Universitat de Cambridge (EUA). De 1995 a 1998 va ser professora assistent al Departament de Biologia de la Universitat de São Paulo. Va tornar a Cambridge, el 1999, com a professora en Antropologia Biològica i membre de la Facultat Clare. sent promoguda com professora adjunta en Biologia Evolutiva Humana el 2005. El 2012 va descobrir el jaciment de Nataruk, a Kenya, que contenia les primeres restes prehistòriques òssies trobades d’una massacre entre humans.
Òscar Vilarroya (moderador) (1962). Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Ciència Cognitiva per la mateixa universitat, la seva recerca se centra en la neurociència cognitiva, tant teòrica com experimental. És director d’Investigació al departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, i director del grup de recerca “Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva” (URNC), de la UAB, adscrit també a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques de Barcelona (lMIM) com a grup de “Neuroimatge en Trastorns Mentals” (GREEN).
Sobre l’AE-BKH i la Disputatio Barcelona
L’Academia Europaea (AE) és una associació no governamental creada el 1988, integrada per més de 5.000 investigadors/ores, que promou internacionalment l’aprenentatge, l’educació i la recerca en totes les branques de la ciència. Des de 2013, compta amb un hub a Barcelona, el Barcelona Knowledge Hub (AE-BKH), recolzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i amb seu a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Des de la seva posada en marxa l’any 2013, l’AE-BKH, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, organitza la Disputatio de Barcelona, un debat acadèmic anual celebrat entre dos reconeguts experts (disputants) amb diferents punts de vista sobre un tema comú de rellevància social. La sessió està coordinada per un altre expert, el Magister disputationis o convocant, encarregat de moderar el debat.
L’activitat es caracteritza per un alt nivell d’interacció amb el públic, format per estudiosos d’una varietat d’àmbits més enllà del tema que es tracta. Aquest esdeveniment està inspirat en la Disputatio original celebrada a Barcelona el 1263, un debat teològic entre intel·lectuals cristians i jueus presidit pel rei Jaume I d’Aragó. Les Disputatio actuals, que cobreixen una àmplia varietat de temes de les ciències exactes, naturals i socials, així com les humanitats, s’han convertit en una tradició acadèmica.
