Cedric Boeckx, professor d’investigació ICREA al Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona (UB); i Ramon Ferrer-i-Cancho, investigador principal del Grup de Recerca en Lingüística Quantitativa, Matemàtica i Computacional de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), participaran el dimecres 22 de novembre a la RACAB (de 18.00 h a 19.30 h) al segon diàleg científic Frontiers of Science and Technology in Society del Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea (AE-BKH). Amb el títol The bases of language: from tabula rasa to biological determinism, el debat, moderat per Toni Badia, professor de Lingüística Computacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), cercarà com conciliar les diferents perspectives científiques sobre com adquirim la capacitat del llenguatge.

El pas del concepte de llenguatge com a «tabula rasa» a un altre influït pel «determinisme biològic» representa un canvi significatiu en la nostra comprensió de l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge. Aquestes dues perspectives, que ofereixen explicacions diferents de com els humans adquireixen i utilitzen el llenguatge, han estat centrals en els debats en lingüística, psicologia i biologia.

La perspectiva de la «tabula rasa», sovint associada a filòsofs com  ara John Locke, suggereix que la ment humana és una pissarra en blanc quan naixem, i l’adquisició del llenguatge és principalment el resultat de factors ambientals i d’aprenentatge d’experiències. D’altra banda, la perspectiva del «determinisme biològic» postula que els humans tenen mecanismes innats i biològicament predeterminats per a l’adquisició del llenguatge.

En les discussions contemporànies, molts investigadors i teòrics tracten de conciliar aquestes perspectives. En quin punt ens trobem en el debat? La incursió de la informàtica i la física poden canviar l’escenari? Cedric Boeckx i Ramon Ferrer-i-Cancho, analitzaran aquestes i més qüestions que contribueixen a un millor coneixement sobre les bases del llenguatge. Cada mes l’AE-BKH organitzarà un diàleg d’alt nivell científic en anglès, i un altre, en català/castellà de divulgació científica.

Participants:

Cedric Boeckx

De nacionalitat belga, és professor d’investigació ICREA al Departament de Lingüística de la UB, on lidera el grup de recerca «Biologia cognitiva del llenguatge». També forma part de l’Institut de Neurociències d’aquesta universitat, de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS), i de la secció de Lingüística General de la UB. Abans d’arribar a Catalunya, va ser professor associat de Lingüística a la Universitat de Harvard (Estats Units). La seva recerca se centra en els fonaments neurobiològics de la facultat del llenguatge humà amb una explícita orientació biològica i experimental.

Ramon Ferrer-i-Cancho

Investigador principal del Grup de Recerca en Lingüística Quantitativa, Matemàtica i Computacional de la UPC, ha format part abans dels departaments de Física de la Universitat «La Sapienza» (Roma, Itàlia) i la UB. La seva recerca abasteix camps com ara les lleis lingüístiques, les restriccions formals de les estructures sintàctiques, la variació lingüística, l’aprenentatge de llengües i l’evolució del llenguatge. En l’àmbit de la sintaxi, ha proposat el principi de dependència sintàctica, la minimització de la distància i altres principis d’ordre de paraules.

Sobre l’AE-BKH i els Diàlegs Científcs

L’Academia Europaea (AE) és una associació no governamental creada el 1988, integrada per més de 5.000 investigadors/res, que promou internacionalment l’aprenentatge, l’educació i la recerca en totes les branques de la ciència. Des de 2013, compta amb un hub a Barcelona, el Barcelona Knowledge Hub (AE-BKH), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i amb seu a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

La nova direcció acadèmica de l’AE-BKH, que va recaure l’octubre de 2022 sobre Jaume Bertranpetit, catedràtic de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra i exdirector de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha configurat un catàleg d’accions que amplia el seu focus i abast a la ciutat. Dins d’aquest nou programa, els Diàlegs Científics configuren un nou espai de diàleg sobre ciència amb dues modalitats diferents: Frontiers, adreçada al públic professional científic (en anglès), i l’Àgora Ciutadana, per al públic general (en català/castellà).