El món està buscant com millorar els èxits dels estudiants, però només alguns tenen èxit. Pot ser que no hi hagi una solució única per a tothom, però definitivament hi ha algunes característiques comunes que no ajuden a buscar una qualitat millor a través de la implementació de solucions innovadores. Aquests factors no són exclusius de l’educació. Ocorren en diferents sectors, però la forma final que adopten difereix d’un país a un altre, d’un sector a un altre. Si podem identificar i abordar les interferències, augmentaran notablement les possibilitats d’èxit. Aquí està el nostre top 8.

1. Subestimar o sobreestimar la preparació de les escoles per al canvi

L’educació és una qüestió complexa en la qual intervenen diverses parts interessades i els canvis porten temps. És important avaluar i entendre clarament fins a quin punt una escola està preparada per implementar un o altre canvi. I aquesta no és una decisió que hagi de basar-se en el sentiment subjectiu d’una sola persona.

Cal derivar o adoptar algun tipus de criteri que permeti avaluar els centres educatius, com per exemple, persones, fons, temps, infraestructura, experiència, etc. En aquesta avaluació han de participar, a més, persones de la comunitat que representin les diferents parts interessades ja que aquest exercici permetrà comprendre millor la situació actual.

Un cop fet això, es pot iniciar la fase de planificació i plantejar objectius adequats que no han de ser ni massa ambiciosos ni massa fàcils.

2. Manca d’implicació de la direcció

Als centres educatius, així com en altres organitzacions, l’èxit depèn en gran mesura de l’estratègia que adopti la direcció. Els resultats de l’estudi PISA (OCDE) mostren que l’orientació unànime dels directors cap als resultats de l’aprenentatge en cada classe, el lideratge i l’adaptació creativa de noves pràctiques d’aprenentatge condueixen a la millora dels èxits.

Finlàndia, que ocupa el primer lloc en la classificació d’aprenentatge, també destaca la importància del director d’escola per millorar els resultats de l’aprenentatge. «Sens dubte, una organització pot aconseguir grans resultats quan el lideratge és pioner: pensa estratègicament, sempre busca la cooperació possible, que l’equip es torni més intel·ligent. El mateix passa en els centres educatius, on és encara més important que els líders no es perdin en les tasques rutinàries i els problemes diaris «, afirma el director del Consell del Fòrum d’Economia del Coneixement, Mindaugas Glodas.

3. No tenir un pla

Sense estratègia, l’execució no té sentit i sense estratègia d’execució és inútil. El lideratge escolar tendeix a subestimar la importància de tenir un pla ben escrit, concret i acordat amb les persones responsables, recursos necessaris, terminis i indicadors. Encara que sembli que s’emfatitza prou això, la realitat és que és una de les raons més comuns de fracàs, quan parlem de la implementació de canvis en les escoles. I és fàcil de resoldre!

4. L’enfocament ascendent triomfa enfront de la co-creació

Les millors idees no vénen de «dalt», sinó d’aquells que realment treballen amb nens: els coneixen bé i treballen per a ells. Un director d’escola ha de reunir un equip competent i deixar que es desenvolupi, assumeixi la responsabilitat i prengui decisions. Si no, es pot tenir els individus més brillants en el centre educatiu però no podran fer res.

5. Sense suport o amb molt poc suport del professorat

«La gent determina els canvis, per tant, cal invertir-hi. Fem que creixi la nostra gent; si donem suport al seu aprenentatge a través de diferents mitjans, podrem ser superiors», comenta el director general de «Thermo Fisher Scientific Baltics», Algimantas Markauskas.

Els canvis innovadors porten alguns problemes i tracten de substituir els vells hàbits. En aquesta situació, podria ser necessari un nou conjunt de competències, per la qual cosa és crucial trobar la manera correcta de donar suport aquesta transició. Si això no és convincent, només cal recordar la història següent: La primera persona afirma: «No veurem tots els beneficis d’aquesta innovació si la nostra gent no aprèn a utilitzar-la amb eficàcia». La segona persona pregunta: «I si invertim en la nostra gent i ells se’n van?» Primeres respostes: «I si no invertim en la nostra gent i ells s’hi queden?».

6. El sistema no fomenta nous comportaments

És important acordar l’objectiu final amb tota la comunitat escolar, però no cal deixar de banda la implementació d’aquests acords.

Es parla d’integració de diferents temes, però el pla d’aprenentatge no està adaptat per a això. Es parla de cooperació, però mai s’inverteix temps en aprendre a fer-ho eficaçment. Es parla d’ensenyament i aprenentatge de competències generals, però tot el que es mesura és informació basada en fets.

La màxima «S’obté el que es mesura» és més certa del que es creu, per la qual cosa cal adaptar bé els incentius.

7. Massa enfocament en la «novetat»

El nou no sempre és el millor. I centrar-se en la novetat pot fer que oblidem la millora real del procés d’aprenentatge i de l’experiència dels estudiants. La innovació, per altra banda, no es tracta sobretot de «novetat», sinó de «valor». Cal centrar-se més en el valor afegit que en la novetat.

8. Pensar que l’èxit ha d’arribar immediatament

Hem sentit moltes històries d’èxit que cauen com un llampec des del cel serè. Veiem a molta gent que instantàniament – després d’una solució innovadora o després d’una sola idea – es converteixen en estrelles globals, nous profetes predicant que no hi ha res impossible, en multimilionaris. Però això és només una banda de la història. El que tendim a passar per alt i el que els mitjans de comunicació de vegades no subratllen prou és quant treball dur, quant fracàs va haver a la creació d’aquestes solucions innovadores.
No hi ha una drecera fàcil cap a l’èxit. Si hi hagués un, estaria abarrotat. Abraçar la innovació vol dir abraçar la cultura de l’aprenentatge i la millora contínua per a cada membre de la comunitat i per a la solució que s’està també implementant.

Hem de trobar respostes i solucions pel nostre compte, però sempre és bo obtenir algun tipus de suport (encara més quan és gratuït!). Podríem tenir just el que es necessita per començar el viatge. Més informació: http://steamedu.eu/.

El projecte sySTEAM – enfocament sistemàtic per a la implementació de l’educació STEAM a les escoles (2017-1-LT01-KA201-035288) està cofinançat pel Programa Erasmus + de la Unió Europea. El projecte és executat per Virolai E.M.S.A., Kiviõli I High School, Vilnius Žemynos Gymnasium, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Sihtasutus Omanäolise Kooli Arenduskeskus, Fòrum d’Economia del Coneixement.