L’FCRI i el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, gràcies a la col·laboració de la farmacèutica biotecnològica Amgen, han impulsat la intervenció artística Pioneres, Nou dones que han obert camí en ciències de la salut, portada a terme des del dia 31 de gener en un dels murs exteriors més grans del centre hospitalari per l’artista barceloní Mateo Lara “Ma’La”. Presentat avui, en el marc del «Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència», el mural vol humanitzar l’entorn hospitalari a través de l’art i donar visibilitat a les dones que han marcat un abans i un després històric en l’àmbit de les ciències de la salut.
L’obra, amb una llargada aproximada de 40 metres i una superfície d’uns 160 metres quadrats, mostra 9 dones —metgesses, infermeres, investigadores…— que, des de l’Antiga Grècia i fins a l’actualitat, han fet avançar la ciència en l’àmbit de la medicina i la cura de les persones. L’objectiu és retre homenatge a les contribucions del col·lectiu femení i trencar molts dels estereotips que avui dia encara existeixen.
El mural ha estat inaugurat avui en un acte que ha comptat amb la participació de Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats i presidenta de l’FCRI; Meritxell Budó, secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut; Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Anna Santamaria, coordinadora de l’àrea d’Oncologia i cap del grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR i responsable del programa Women in Science; Fina Lladós, directora general d’Amgen i l’artista Mateo Lara “Ma’La”.
Les investigadores del mural
Metrodora (200 – ?) (data de mort desconeguda)
Doctora grega autora del text mèdic més antic conegut escrit per una dona. El seu tractat Sobre les malalties i cures de les dones avança aspectes ginecològics en una època en què l’estudi de la salut femenina s’enfocava només al part. Molt referenciada pels metges i metgesses grecs i romans, el seu tractat va ser traduït al llatí i publicat a l’Europa medieval.
Tròtula de Salern (1100 – 1160)
Metgessa italiana medieval capaç de tractar el càncer, dolències oculars o problemes de la pell, tot i que especialitzada en ginecologia i obstetrícia. La seva obra Passionibus Mulierum Curandorum (Les dolències de les dones), referent a les universitats europees fins al segle XVI, sorteja perillosament els perjudicis religiosos i desterra el mite que les malalties de la dona venien de la menstruació i que la infertilitat era només femenina.
Anna Morandi Manzolini (1716 – 1774)
Gràcies al seu talent per fer figures de cera reproduint l’anatomia humana al detall, aquesta italiana va rebre un permís especial per impartir classes d’anatomia a la Universitat de Bolonya, en substitució del seu marit, titular de la càtedra. Va ser experta en el sistema esquelètic, aparell reproductor masculí i femení i òrgans dels sentits.
Rita Levi-Montalcini (1909 – 2012)
Neuròloga i senadora italiana que, treballant amb verí de serps, tumors i saliva de rates, va descobrir el factor de creixement nerviós (NGF), proteïna que regula el creixement del nervi i manté sanes les neurones. Va rebre el Premi Nobel de Medicina 1986 per la seva troballa, compartit amb el bioquímic nord-americà del seu equip, Stanley Cohen.
Gertrude Belle Elion (1918 – 1999)
Bioquímica i farmacòloga nord-americana precursora de la immunoteràpia. És reconeguda pel descobriment del Purinethol, el primer medicament fonamental per al tractament de la leucèmia. Durant la seva carrera, va desenvolupar un total de 45 tractaments que ajuden el sistema immunològic a combatre el càncer. Va ser Premi Nobel de Medicina el 1988.
Rosalind Franklin (1920 – 1958)
Química i cristal·lògrafa anglesa descobridora, mitjançant imatges de difracció de raigs X, de l’estructura de doble hèlix de l’ADN. La seva recerca, plena d’obstacles i poc reconeguda, va ser clau per a la determinació del model de Watson i Crick de la doble hèlix de l’ADN el 1953. També va estudiar l’estructura molecular de virus com ara el de la poliomielitis.
Margarita Salas (1930 – 2019)
Deixebla de Severo Ochoa (Premi Nobel de Medicina de 1959), la seva recerca sobre el virus bacterià Phi29 va permetre conèixer com funciona l’ADN, com les seves instruccions es transformen en proteïnes i com aquestes es relacionen entre elles. Aquesta troballa permet amplificar l’ADN de forma senzilla, ràpida i fiable i té aplicacions en oncologia, medicina forense i arqueologies, entre altres disciplines.
Linda H. Aiken (1943)
Infermera i investigadora dels Estats Units, la recerca de la qual se centra en els determinants de la variació als serveis de salut (hospitals, centres de rehabilitació, etc.) en els resultats dels i de les pacients; l’impacte de la cultura i els entorns de treball organitzatius de les organitzacions d’atenció mèdica; i la investigació comparativa de resultats de salut internacionals i avaluacions de resultats de polítiques i programes de salut.
Tu pots ser una d’elles
La darrera figura de mural representarà la imatge d’una investigadora actual anònima com les que treballen a Vall d’Hebron. Amb aquest personatge reivindiquem el talent científic jove femení del present i, alhora, del futur de les dones en la recerca en ciències de la salut al nostre país.
Pioneres: l’artista
Mateo Lara, “Ma’La”, artista urbà
Mateo Lara, àlies “Ma’La” (Barcelona, 1977), és un creatiu, artista i muralista independent multidisciplinari amb una àmplia formació i una experiència de més de 25 anys en disseny industrial i gràfic, animació digital, disseny multimèdia i arts plàstiques.
Des del 2004 complementa el treball d’estudi i disseny amb la producció de pintures murals per encàrrec mitjançant Pintura Mural Barcelona, amb accions artístiques en diferents països com ara Espanya, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya i diverses exposicions als Estats Units. Les seves pintures murals, que combina amb l’afició pels grafits, es caracteritzen per una extraordinària qualitat expressiva i realisme.
